« Catalogne : plus d'un million de manifestants en faveur de l'indépendance » : différence entre les versions

Une nouvelle de Wikinews, la source d'informations que vous pouvez écrire.
[version non vérifiée][version non vérifiée]
Contenu supprimé Contenu ajouté
Davidpar (discuter | contributions)
Ligne 247 : Ligne 247 :
La informació sobre la manifestació tardà molt per a ser comentada i a l'inici es feren judicis falsos sobre la participació i també sobre el motiu a molts diaris i agències de premsa com ho comentà [[Miquel Strubell]] al seu bloc <ref>[http://miquelstrubell.blogspot.fr/2012/09/associated-press-get-wrong-end-of-stick.html Reacció a les informacions falses de l'agència Associated Press al bloc d'en Miquel Strubell]</ref> Fins i tot després d'algunes rectificacions ulteriors alguns titulars com el del ''Time'' presenten l'esdeveniment esbiaixadament com un acte a favor del pacte fiscal i no de la independència.
La informació sobre la manifestació tardà molt per a ser comentada i a l'inici es feren judicis falsos sobre la participació i també sobre el motiu a molts diaris i agències de premsa com ho comentà [[Miquel Strubell]] al seu bloc <ref>[http://miquelstrubell.blogspot.fr/2012/09/associated-press-get-wrong-end-of-stick.html Reacció a les informacions falses de l'agència Associated Press al bloc d'en Miquel Strubell]</ref> Fins i tot després d'algunes rectificacions ulteriors alguns titulars com el del ''Time'' presenten l'esdeveniment esbiaixadament com un acte a favor del pacte fiscal i no de la independència.


El [[Telediario]]2 de [[La 1]] de [[RTVE|Televisió Espanyola]] va voler difuminar la informació amagant-la entre d'altres notícies, sent el cinquè titular del sumari i la dotzena notícia de l'escaleta, després de vint-i-un minuts de programa.<ref>http://www.ara.cat/media/TVE-queda-retratada-amagant-manifestacio_0_772722859.html</ref>
El ''[[Telediario]] 2'', del vespre, de [[La 1]] de [[RTVE|Televisió Espanyola]] va voler difuminar la informació amagant-la entre d'altres notícies, sent el cinquè titular del sumari i la dotzena notícia de l'escaleta, després de vint-i-un minuts de programa,<ref>http://www.ara.cat/media/TVE-queda-retratada-amagant-manifestacio_0_772722859.html</ref> cosa que va merèixer les crítiques dels seus companys periodistes, incluint un article de ''[[Le Monde]]''.<ref>[http://www.vilaweb.cat/noticia/4039929/20120912/le-monde-acusa-mitjans-espanyols-damagar-lexit-diada.html Le Monde acusa els mitjans espanyols d'amagar l'èxit de la diada], VilaWeb</ref> El dia següent [[Televisió Espanyola]] va admetre que va ser «un error».<ref>[http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/TVE-noticia-manifestacio-Diada-Telediario_0_772722902.html TVE admet que va ser "un error" amagar la manifestació de la Diada al 'Telediario 2'], diari Ara</ref>

A continuació, un recull de les notícies publicades a nivell internacional:
A continuació, un recull de les notícies publicades a nivell internacional:



Version du 12 septembre 2012 à 19:29

Modèle:Actualitat Modèle:Infotaula d'esdeveniment La manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que "el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya".[1]

L'afluència de participants a la marxa va ser massiva ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milió segons la Guàrdia UrbanaErreur de référence : Paramètre invalide dans la balise <ref>[2][3] i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acteErreur de référence : Paramètre invalide dans la balise <ref>[2]. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones[4][2]. Les dues altres manifestacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya van ésser la manifestació per l'Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" de 2010 (1,1 segons la Guàrdia Urbana i 1,5 milions segons els organitzadors).

Context polític i social

Antecedents

AP [[Fitxer:Manifestació10J-293.JPG|thumb|230px|La capçalera de la manifestació de 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.]] L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ésser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Als pocs mesos més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes van presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional. El 28 de juny de 2010, el Tribunal va dictar sentència per majories variables, [5] i publicà el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació,[6][7] deixant clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya). Tot i això, el veredicte mantingué la definició de Catalunya com a nació i declarà 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en reinterpretà 27 més. Com a més destacat establia que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la del sistema educatiu; deia que de nació només n'hi ha una i és "la Nació espanyola"; desballestà bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i repetí 14 vegades la "indissoluble unitat de la Nació espanyola".[8][9]

Com a resposta, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (també anomenada del 10-J) en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[6][7][10] Fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, sent un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[11][12][13][14]

L'endemà de la manifestació el Govern espanyol considerà que aquesta no tindria cap efecte sobre la sentència del Tribunal Constitucional, i també va declarar que la manifestació no suposava cap "punt d'inflexió" en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, cosa que havien afirmat els líders del partits polítics catalanistes el dia de la concentració.[15]

Canvis de govern

Diversos analistes consideren la manifestació del 10 de juliol com un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya.[15] Mesos després de la multitudinària manifestació, el 28 de novembre de 2010 es van celebrar eleccions al Govern de la Generalitat i Artur Mas, de Convergència i Unió, fou elegit president.

L'any següent es van celebrar eleccions generals a l'Estat espanyol, en les quals el Partit Popular va obtenir majoria absoluta, amb 187 escons dels 350 de la cambra. El seu candidat, Mariano Rajoy, va ésser investit president de la X Legislatura.

Resposta ciutadana

[[Fitxer:Mapa municipal Resultat consultes independentistes.svg|thumb|En verd, els municipis on va guanyar el "Sí" a les Consultes sobre la independència de Catalunya.]] Entre el 13 de setembre de 2009 i l'abril de 2011 es van celebrar diverses Consultes sobre la independència de Catalunya arreu del principat, amb uns resultats molt favorables al "Sí".

Durant els anys 2011 i 2012 van sorgir diverses iniciatives ciutadanes en resposta a les agressions o incompliments de l'Estat espanyol. Un exemple en fou la campanya No vull pagar, contra els peatges amortitzats als territoris de parla catalana. Va començar a principis d'abril de 2012 a Catalunya, i un mes després es va estendre al País Valencià i a les Illes Balears (túnel de Sóller). Un altre col·lectiu va denunciar el dèficit fiscal català amb la campanya Diem prou.[16]

[[Fitxer:Territori x Independència 29-8-2012.gif|thumb|left|Territori adherit a l'Associació de Municipis per la Independència a data de 29 d'agost de 2012.]]

A nivell institucional, diversos ajuntaments de Catalunya van crear l'Associació de Municipis per la Independència, una organització constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[17]

El 10 de març de 2012 va tenir lloc l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana, al Palau Sant Jordi de Barcelona aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència.[18][19] Es tractà d'una organització popular, unitària, plural i democràtica amb l'objectiu recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. La Marxa finalitzarà el dia 11 de setembre amb la gran manifestació a Barcelona sota el lema de "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del país. | valign="top" |

Suport social a la independència

AP

Pel que fa a l'evolució de l'independentisme català es poden comparar els resultats d'una enquesta del CIS feta el 1996, on es preguntava "Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?" amb les enquestes realitzades durant el 2011 i 2012 on es mostra l'evolució sobre la intenció de vot en un hipotètic futur referèndum per la independència de Catalunya:

Centres d'estudis
Instititució Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%)
Centre d'Investigacions Sociològiques 1996[20] 33,6 53,5 10,8 2,2
Institut de Ciències Polítiques i Socials 2011[21] 41,4 22,9 25,5 1,0 8,3 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Març 2012[22] 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Juny 2012[23] 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1
Mitjans de comunicació
Mitjà Data Sí (%) No (%) Altres respostes (%)
El Periódico Gener 2012[24][25] 53,6 32,0 -
Diari Ara Juliol 2012[26] 50,4 23,8 25,7

Prèvia de la manifestació

Espot

A finals d'agost es va gravar a Verges un vídeo promocional de la manifestació dirigit per Lluís Danés en el qual disset personalitats reciten un fragment del poema XXXVIII de La pell de brau de Salvador Espriu.[27] El llançament de l'espot, titulat Els homes no poden ser si no són lliures, va ésser l'1 de setembre a Arenys de Mar.[28][29]

Al vídeo hi apareixen els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach; l'expresident d'ERC Jordi Carbonell; els periodistes Jordi Basté i Rita Marzoa; el cantautor Lluís Llach; la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals; els filòsofs Josep Maria Terricabras i Xavier Rubert de Ventós; les actrius Montserrat Carulla, Sílvia Bel i Txe Arana; el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet; els directors Oriol Broggi i Joel Joan; els músics Gerard Quintana i Joan Reig; el catedràtic Ferran Requejo; i la presidenta de l'ANC Carme Forcadell. Tots ells reciten un fragment de l'obra La pell de brau, del poeta Salvador Espriu. El vídeo es va enregistrar a la localitat de Verges, i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament.[30] Estava prevista també la participació de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, però finalment la declinà.[27][31]

Polèmiques

  • El 29 d'agost de 2012 el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint a Mariano Rajoy que no acceptaria "condicions polítiques" a canvi.[32] Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple fou el president de La Rioja, Pedro Sanz, qui va dir que "s'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades".[33] Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va dir "que Catalunya rep més diners que Madrid",[34] i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, va dir que "avui paga Galícia i Catalunya demana".[35]
  • L'1 de setembre Albert Rivera, líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania, va demanar la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu "pensament separatista", argumentant "el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre". També van lamentar que "els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació".[37]
  • El 3 de setembre de 2012, l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló i Calldetenes van aprovar una moció a favor de la independència de Catalunya, proclamant-se "Territori Català Lliure". L'objectiu d'aquest acte fou instar al Govern i al Parlament de Catalunya per a que assumeixi la sobirania nacional sobre el territori català.[39]Dies abans, Francisco Alamán Castro, coronel de l'exèrcit espanyol, va dir que "la base del nacionalisme català és l'odi a Espanya" i va alertar de "no despertar el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat". Sobre l'acte de Sant Pere de Torelló, va comentar que "es tractaria d'un acte de traïció tipificat clarament en el codi penal espanyol. Per tant, si al ple s'aprova aquesta barbaritat, s'hauria de procedir a la immediata detenció tant de l'alcalde com dels regidors que votin a favor de la proposta".[40] En la mateixa entrevista va dir (en castellà):

Modèle:Cita

[[Fitxer:Photographs of Estelades in Sabadell (7).JPG|thumb|Els dies previs a la manifestació balcons d'arreu de Catalunya s'han omplert d'estelades i senyeres.]]

  • El dia 6 de setembre, Ciutadans - Partit de la Ciutadania va anunciar que convocaria un acte el mateix Onze de Setembre per defensar la unitat d'Espanya, fent servir el lema Millor units, molt similar al fet servir pel govern de Londres –Better together– en relació al projecte independentista escocès. L'acte es va convocar a dos quarts de dotze del migdia a la cruïlla entre el carrer de Josep Tarradellas i el carrer Entença de Barcelona.[41] Al seu torn, el partit Regeneración va anunciar el mateix dia que volien organitzar un acte en homenatge al coronel Alamán a Barcelona, per donar-li suport moral arran d'una denúncia presentada per Solidaritat Catalana a la fiscalia jurídico-militar de Barcelona. Es van plantejar fer-ho en algun pavelló esportiu o a la plaça de Sant Jaume.[42]
  • El dia 7 de setembre el president de la Junta d'Extremadura José Antonio Monago (PP), en el dia del discurs oficial del dia d'Extremadura va oposar-se al pacte fiscal català afirmant que "hem de liderar la resistència contra aquesta iniciativa insolidària anomenada pacte fiscal català, molt fàcil de resumir avui: Catalunya demana i Extremadura paga" i sostenia que els 5.023 milions d'euros surten de les butxaques de tots els espanyols. Afegí, a més, que "Catalunya no pot pensar només en català, de la mateixa manera que Europa no pot parlar només alemany: Europa ha de parlar europeu". [43]
  • El dia 9 de setembre, Pere Navarro, dirigent del PSC, va fer unes declaracions negant que la marxa de la Diada fos independentista i afirmant que els socialistes hi anirien per frenar "els que volen dividir". Navarro va assegurar que "correm el risc clar que Espanya o sigui federal o es disgregui", concloent que "Espanya serà federal o no serà".[44]

Actes previs

Manifestació

[[Fitxer:Passeig de Gràcia des-de la terrassa de l'Hotel Condes de Barcelona.jpg|thumb|Es preveu una gran concentració al Passeig de Gràcia.]] La manifestació du el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" proposat per l'Assemblea Nacional Catalana, tot i que també se l'anomena "Marxa sobre Barcelona" per al·lusió a les marxes pacífiques de Mohandas Gandhi per la independència de l'Índia i de Martin Luther King pels drets socials americans.[48]

Actes institucionals previs

Durant el matí, com cada any, se celebrarà una ofrena floral al monument a Rafael Casanova de la Ronda Sant Pere de Barcelona. Més endavant es realitzarà un acte oficial al parc de la Ciutadella on, segons declaracions de Francesc Homs, portaveu del govern, es promourà «"la pròpia afirmació nacional" i, molt especialment, "la llengua catalana, després de les agressions viscudes últimament"». L'acte serà dirigit pel dramaturg Joan Ollé i conduït per la periodista Mònica Terribas.

L'acte institucional començarà amb una desfilada de la Formació de Gala dels Mossos d'Esquadra. Seguidament, el municipi empordanès de Capmany (que simbolitza la "lluita contra el foc") enguany lliurarà la senyera a Artur Mas.[49]

Durant l'acte es llegiran poemes i textos d'autors catalans, combinat amb peces musicals interpretades per una selecció d'artistes de referència, com el quartet musical Las Migas, la mezzosoprano Marisa Martins; les actrius Pepa López, Carme Sansa, Victòria Pagès i Sílvia Munt; els actors Pep Tosar i Ivan Benet; el cantautor Roger Mas i el crític literari i assagista Josep Maria Castellet.[50] Maria de Medeiros actuarà com a artista convidada, i cantarà una cançó de Raimon basada en un poema d'Ausiàs March.[51] Es recordaran especialment algunes efemèrides, com els 150 anys del naixement d'Antoni Maria Alcover, els 100 anys del naixement de Xavier Montsalvatge, els 50 anys de la mort d'Eduard Toldrà i els 25 anys de la mort de Manuel Blancafort i de Frederic Mompou, els 100 anys del naixement dels escriptors Pere Calders, Tísner i Joan Sales, entre d'altres. La imatge oficial de la Diada serà una reproducció de l'obra "L'esperit català" (1971) d'Antoni Tàpies.[50] Òmnium Cultural també ha organitzat un espai propi i una Mostra d'entitats dels Països Catalans al passeig Lluís Companys.[52]

El Partit Popular de Catalunya ha comunicat que potser no assistirà als actes de la Ciutadella a causa del "to sobiranista" dels actes institucionals.[53]

Recorregut

En un principi estava previst que el lloc d'inici de la manifestació fos el monument a Francesc Macià de la plaça Catalunya, on es volia fer un acte polític que donaria el tret de sortida a la marxa cap al Parlament. Degut a les previsions d'una assistència massiva, els organitzadors, juntament amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, van decidir modificar el recorregut.[54]

La manifestació començarà a l'encreuament de la Gran Via amb Passeig de Gràcia (prop de la plaça de Catalunya) a les sis de la tarda, baixarà per Pau Claris Via Laietana i acabarà prop del Parlament de Catalunya, a la cruïlla de Marquès de l'Argentera amb Picasso, a tocar del parc de la Ciutadella, on hi haurà muntat un escenari.[55] Allà Núria de Gispert, presidenta del Parlament, rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana.[56] Els convocants demanaran "que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol".[57]

Organització

thumb|dreta|Situació dels diversos blocs assistents a la manifestació[58] Una pancarta amb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" liderarà la marxa. La pancarta es va presentar el dia 5 de setembre a la Plaça de Catalunya, el mateix dia que Carme Forcadell, en la roda de premsa de presentació, va dir: «El poble està preparat, i necessitem que el govern i les institucions facin un pas endavant, perquè volem un país lliure i sobirà, volem la independència.»[59]

Aquesta pancarta serà portada per 10 representants de les regions territorials de l'ANC i per 10 representants de l'Associació de Municipis per la Independència.[57] En segona línia hi aniran la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell i el vicepresident, Carles Castellanos. Els acompanyaran els expresidents del parlament Joan Rigol i Ernest Benach. El tercer grup estarà format per un conjunt de representants de l'ANC i l'AMI.

A partir d'aquest espai hi haurà tot un seguit de blocs on se situaran els membres dels partits polítics que han confirmat la seva assistència (CDC, UDC, ICV, ERC, SI, RI) i d'altres entitats com Òmnium Cultural, Plataforma Pro Seleccions, Sobirania i Progrés o Sobirania i justícia, entre d'altres. El cinquè i més majoritari grup estarà format pel gruix de la ciutadania.[57]

Blocs

Els blocs de les diferents entitats i partits polítics es repartiran al llarg del passeig de Gràcia seguint la següent distribució (vegeu imatge):[58]

  • Òmnium Cultural: passeig de Gràcia entre Gran Via i Diputació
  • Entitats: passeig de Gràcia entre Diputació i Consell de Cent
  • CiU: passeig de Gràcia entre Consell de Cent i Aragó
  • ERC-RCat: passeig de Gràcia amb València
  • ICV-EUiA: passeig de Gràcia amb Mallorca
  • SI: passeig de Gràcia amb Provença
  • CUP (objectors): passeig de Gràcia amb Rosselló
  • Sindicats: Gran Via

Assistents

Entitats, municipis i institucions d'arreu de Catalunya han preparat viatges organitzats per facilitar l'assistència a la Manifestació. La previsió d'una assistència massiva va fer que els organitzadors modifiquéssin diverses vegades el recorregut pensat inicialment.[60] S'han organitzat trens especials llogats a Renfe des de Girona, Figueres i Manresa per facilitar als ciutadans el transport fins a Barcelona.[48][61][62] D'altra banda, 1.111 autocars [63][64] estaran a disposició pels ciutadans d'arreu del territori que es vulguin desplaçar fins la capital per assistir a la manifestació, esdevenint la manifestació amb més autocars de la història del país, segons confirmà l'Ajuntament de Barcelona.[48][65] El mateix dia 11 un grup de motards ha organitzat una marxa independentista en moto que sortirà de Vic al matí. Com a anècdota, un corredor de marató sortí el dia 9 de setembre des de Sant Carles de la Ràpita per arribar a la manifestació corrent el dia 11.[64]

Govern

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) –Esquerra Independentista– mantindrà la seva convocatòria a la manifestació anual, de manera que no participarà com a bloc en la de l'ANC perquè no contempla «la construcció nacional dels Països Catalans com un element imprescindible del procés independentista» ni s'oposa al «model polític i econòmic neoliberal de la Unió Europea que és el que ens ha conduït a la crisi»,[70] tot i que deixa via lliure als seus afiliats per a decidir.[69] En canvi, el Moviment de Defensa de la Terra, un col·lectiu de l'Esquerra Independentista, convoca a totes dues marxes malgrat el solapament d'actes.[71]

Dies abans de la manifestació diverses personalitats van anar confirmant la seva intenció d'assistir-hi. Progressivament, i vista la previsió d'una assistència massiva, cada cop més polítics van anar canviant de parer i anunciant la seva intenció d'assistència, sigui en representació institucional o a títol individual. Finalment hi van anar 14 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.Erreur de référence : Paramètre invalide dans la balise <ref> Alguns dels assistents destacats:[66][72]

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no participarà a la manifestació: "anímicament és com si hi fos, com a president no hi puc anar".[78][66] Al seu torn, Josep Antoni Duran i Lleida, qui inicialment va dir que no assistiria a la manifestació, el dia 6 setembre va fer un comunicat dient que havia canviat d'opinió, que anirà a la manifestació, tot negant-ne el caràcter independentista, i donant via lliure als dirigents del seu partit a assistir-hi.[79]

Actes posteriors

Cartolines verdes

Cartolina verda repartida entre els assistents

Al final de la manifestació es muntarà un escenari, des d'on els organitzadors, l'Assemblea Nacional Catalana volen fer algunes preguntes als assistents. Es repartiran butlletes verdes per a fer servir a mà alçada, amb la intenció d'aconseguir una fotografia amb una gran marea verda, per a simbolitzar el suport majoritari a la independència de Catalunya.

Modèle:Cita

Concerts

Al final de la manifestació, Òmnium Cultural ha organitzat la Festa per la Llibertat 2012, en un escenari muntat al passeig Lluís Companys i on actuaran els grups de música Pastora, Txarango i Brams a partir de 2/4 de 8 del vespre, presentats per l'escriptor Màrius Serra.[52][80]

Mitjans de comunicació

Els mitjans van començar a preparar torres per enregistrar l'acte el dia abans de la manifestació.

Els canals de televisió de Catalunya realitzaran un cobertura especial per la diada i la manifestació. Televisió de Catalunya ha anunciat que donarà una àmplia cobertura de la diada i de la manifestació, fent una retransmissió conjunta amb el canal 3/24 presentada per Joan Carles Peris i Lídia Heredia.

Al matí Ramon Pellicer informarà en directe de l'acte de celebració de la Diada al Parlament al Parc de la Ciutadella, que té com a fil conductor la llengua catalana.[50]

L'especial de TV3 de la manifestació de la vesprada serà dirigit per Manel Sarrau, director d'Els matins. La cadena preveu fer connexions amb reporters desplegats per tot el recorregut de la manifestació, així com entrevistes a personalitats destacades. També té la intenció d'instal·lar un escenari al final de la marxa per a fer-ho servir de plató, des d'on es presentarà un programa especial. També comptarà amb un helicòpter per oferir imatges aèries de l'impacte de la manifestació. Un cop finalitzi la transmissió s'emetrà un documental sobre el setge de Cardona de 1711.[81] D'altra banda, 8tv emetrà un especial de 8 al dia presentat per Josep Cuní.

Les emissores de ràdio generalistes també tenen previst fer una programació especial. RAC 1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, aquestes dues últimes conjuntament, retransmetran l'acte institucional de la Diada. Catalunya Ràdio a més oferirà una programació especial amb una edició especial d'En guàrdia!, en el qual s'analitzarà els antecedents de l'11 de setembre de 1714. La manifestació de la vesprada serà coberta a través de programes especials presentats per Kílian Sebrià, en el cas de Catalunya Ràdio, i Jordi Basté i Toni Clapés, en el cas de RAC 1.[82]

Ressò mediàtic nacional

A continuació, un recull de les notícies publicades als principals mitjans de comunicació dels Països Catalans:

Ressò mediàtic internacional

El columnista David Gardner escrivia en el diari britànic Financial Times que "la marxa de la Diada serà multitudinària i massivament independentista". Ho feia sota el títol de El separatisme amenaça el futur d'Espanya. Gardner afirma que "Madrid està caminant somnàmbul cap a una crisi constitucional que pot conduir a la ruptura d'Espanya". També reconeix que Catalunya transfereix 10 vegades més a Espanya que el País Basc. El columnista prediu que el futur de Catalunya podria decidir-se fins i tot abans de el referèndum d'Independència d'Escòcia, previst per la tardor del 2014. Segons Gardner, Mariano Rajoy està "ideològicament oposat a qualsevol extensió del federalisme fiscal" i que els executius del PP "evidentment vol utilitzar la crisi no només per reduir l'estat, sinó per recentralitzar-lo". El periodista conclou que "per mantenir els catalans dins d'Espanya, Madrid hauria d'oferir-los un pacte similar al basc. Però això sembla molt improbable". [90]

En total, vint corresponsals dels mitjans internacionals van assistir a la manifestació, que va ser difosa en molts mitjans de comunicació a tot el món, ja fos via agència o via notícia pròpia. Les cròniques van des de la narració generalista fins al més petit dels detalls, inclosa —com fa, per exemple, la crònica d'agències recollida per l'australiana World News— la traducció en anglès del càntic popularitzat durant la marxa, "Què vol aquesta tropa? Un nou estat d'Europa! Què vol aquesta gent? Catalunya independent!": "What do the crowds want? A new European state. What do the people want? An independent Catalonia,"

La informació sobre la manifestació tardà molt per a ser comentada i a l'inici es feren judicis falsos sobre la participació i també sobre el motiu a molts diaris i agències de premsa com ho comentà Miquel Strubell al seu bloc [91] Fins i tot després d'algunes rectificacions ulteriors alguns titulars com el del Time presenten l'esdeveniment esbiaixadament com un acte a favor del pacte fiscal i no de la independència.

El Telediario 2, del vespre, de La 1 de Televisió Espanyola va voler difuminar la informació amagant-la entre d'altres notícies, sent el cinquè titular del sumari i la dotzena notícia de l'escaleta, després de vint-i-un minuts de programa,[92] cosa que va merèixer les crítiques dels seus companys periodistes, incluint un article de Le Monde.[93] El dia següent Televisió Espanyola va admetre que va ser «un error».[94]

A continuació, un recull de les notícies publicades a nivell internacional:

Amèrica:

Europa:

Asia:

Àfrica:

Oceania:

Agències Internacionals:

Referències

Vegeu també

Enllaços externs


Commons Wikimedia Commons possède des documents sur : Catalogne : plus d'un million de manifestants en faveur de l'indépendance.

Categoria:2012 a Catalunya Categoria:Independentisme català Categoria:Esdeveniments polítics fr:Manifestation "Catalunya nou estat d'Europa"

  1. Modèle:Cita notícia
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Golejada independentista. Una marea humana exigeix un Estat propi per a Catalunya en la manifestació més gran de la història. El clam ciutadà desborda les previsions i deixa el pacte fiscal en una proposta de mínims El Periódico, Dimecres, 12 de setembre del 2012 - 11:34h ((es))
  3. Une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise Libération 11 septembre 2012 à 22:52 ((fr))
  4. Modèle:Citar web
  5. Modèle:Citar web [pdf]
  6. 6,0 et 6,1 Modèle:Citar web
  7. 7,0 et 7,1 Modèle:Citar web
  8. Modèle:Citar web Modèle:Jpg
  9. Modèle:Citar web
  10. Modèle:Citar web
  11. Modèle:Citar web
  12. Modèle:Citar web
  13. Modèle:Citar web
  14. Modèle:Citar web
  15. 15,0 et 15,1 Modèle:Citar web
  16. Campanya Diem Prou
  17. Modèle:Citar web
  18. Modèle:Citar ref
  19. Modèle:Citar ref
  20. Modèle:Citar web
  21. Modèle:Citar web
  22. Modèle:Citar web
  23. Modèle:Citar web
  24. Modèle:Citar web
  25. Modèle:Citar web
  26. Modèle:Citar web
  27. 27,0 et 27,1 Modèle:Cita notícia
  28. Modèle:Cita notícia
  29. Modèle:Cita notícia
  30. Modèle:Citar publicació
  31. Modèle:Cita notícia
  32. El rescat: 5.023 milions
  33. El president de La Rioja: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades" 324.cat 31/08/2012
  34. Esperanza Aguirre critica que Catalunya rebi més diners que la Comunitat de Madrid 324.cat, 31/08/2012
  35. Ribeira Feijóo: "Avui paga Galícia i Catalunya demana" 324.cat, 29/08/2012
  36. Modèle:Citar ref
  37. Modèle:Citar publicació
  38. Modèle:Citar publicació
  39. Modèle:Citar web
  40. Modèle:Citar publicació
  41. Modèle:Citar ref
  42. Modèle:Citar ref
  43. Modèle:Citar ref
  44. Modèle:Citar ref
  45. Modèle:Citar ref
  46. L'escut de Catalunya torna a lluir a la façana del Parlament 70 anys després 324.cat, 10/09/2012
  47. Marxa de Torxes. Web Oficial
  48. 48,0 48,1 et 48,2 Modèle:Cita notícia
  49. Modèle:Citar ref
  50. 50,0 50,1 et 50,2 Modèle:Citar ref
  51. Modèle:Citar publicació
  52. 52,0 et 52,1 Modèle:Citar ref
  53. El PPC no assistirà a l'ofrena floral de la Diada i estudia què fer amb l'acte de la Ciutadella 27/08/12 El Punt Avui
  54. BATALLER, Marc, L'ANC ja té prop de 400 autocars emparaulats, El Punt Avui 31/08/12
  55. Erreur de référence : Balise <ref> incorrecte : aucun texte n’a été fourni pour les références nommées recorr_vilaweb
  56. Modèle:Cita notícia
  57. 57,0 57,1 et 57,2 Modèle:Citar publicació
  58. 58,0 et 58,1 Modèle:Cita notícia
  59. La manifestació amb més autocars de la història Vilaweb, 5/09/2012
  60. Modèle:Citar publicació
  61. Modèle:Citar publicació
  62. Modèle:Citar publicació
  63. Segons Jordi Basté va informar el mateix 11 de setembre al programa El Món a Rac1
  64. 64,0 et 64,1 Modèle:Citar publicació
  65. La manifestació amb més autocars de la història
  66. 66,0 66,1 et 66,2 Modèle:Cita notícia
  67. Modèle:Cita notícia
  68. Modèle:Cita notícia
  69. 69,0 et 69,1 Modèle:Cita notícia
  70. Modèle:Citar web
  71. Modèle:Citar web
  72. Modèle:Cita notícia
  73. Modèle:Cita notícia
  74. Modèle:Citar publicació
  75. Modèle:Cita notícia
  76. Modèle:Cita notícia
  77. Modèle:Cita notícia
  78. Modèle:Cita notícia
  79. Modèle:Citar ref
  80. Pastora, Txarango, Brams i Màrius Serra: plats forts de la Festa per la Llibertat
  81. Modèle:Cita notícia
  82. Modèle:Cita notícia
  83. 1,5 milions de persones demanen la independència de Catalunya en una manifestació rècord, Televisió de Catalunya.
  84. La marxa independentista col·lapsa Barcelona, Ràdio Televisió Valenciana.
  85. Un milió i mig de manifestants per la independència de Catalunya, Ara.
  86. Una marea humana per la llibertat, El Punt Avui.
  87. 11-S: La marxa independentista col·lapsa Barcelona, Diari de Balears.
  88. El poble ha fet Història, Nació Digital.
  89. Dos milions al carrer per la independència, VilaWeb.
  90. Modèle:Cita notícia
  91. Reacció a les informacions falses de l'agència Associated Press al bloc d'en Miquel Strubell
  92. http://www.ara.cat/media/TVE-queda-retratada-amagant-manifestacio_0_772722859.html
  93. Le Monde acusa els mitjans espanyols d'amagar l'èxit de la diada, VilaWeb
  94. TVE admet que va ser "un error" amagar la manifestació de la Diada al 'Telediario 2', diari Ara
  95. Protest Rally in Catalonia Adds a Worry for Spain, The New York Times.
  96. Catalonia rallies for independence on ‘Catalan National Day’, The Washington Post.
  97. Spain's crisis fuels Catalan independence fervor, Chicago Tribune.
  98. Massive anti-tax protest in Spain's Catalonia, The Kansas City Star.
  99. Throngs push Catalan independence amid Spain's economic crisis, CNN.
  100. Barcelona Warns Madrid: Pay Up, or Catalonia Leaves Spain, TIME.
  101. March for independence, The Wall Street Journal.
  102. Mas Says Catalonia May Pursue Independence Without Tax Deal, Bloomberg.
  103. Vast crowds demand Catalan autonomy from crisis-hit Spain, Yahoo.
  104. Catalonia takes the street claiming independence or new taxes deal, NASDAQ.
  105. Spanish bankruptcy spurs separatism: Catalonia the main tax contributor takes to the streets, MercoPress.
  106. Spain: Catalonia independence rally draws more than a million (Photos), GlobalPost.
  107. Spain: On Catalonia's National Day Citizens Take to the Streets and the Internet, GroundReport.
  108. http://www1.folha.uol.com.br/bbc/1152182-crise-economica-aumenta-pressao-por-independencia-da-catalunha.shtml
  109. Crisis fuels Catalan independence push, Financial Times.
  110. Huge turnout for Catalan independence rally, BBC.
  111. 1.5 million take to streets of Barcelona in support of independence, Telegraph.
  112. Hunderttausende Menschen demonstrieren für Unabhängigkeit, Der Spiegel.
  113. El independentismo catalán logra una histórica exhibición de fuerza, El País.
  114. Une marée humaine catalane crie "Independencia" face à la crise, Libération.
  115. Marée humaine pour réclamer l'indépendance de la Catalogne, Le Monde.
  116. Catalan independence rally brings Barcelona to a standstill, The Guardian.
  117. Barcelona to host million-strong rally for Catalan independence, The Scotsman.
  118. Crisis fuels Catalan independence push, Irish Times.
  119. Madrid fury as 'moderate' Catalan President calls for more freedom, An Phoblacht.
  120. [http://www.repubblica.it/esteri/2012/09/12/news/catalogna_manifestazione-42378546/?ref=HREC1-8 A Barcellona un milione e mezzo in piazza per chiedere l'indipendenza da Madrid], La Repubblica.
  121. Thousands march in Barcelona on Catalonia Day, The Voice of Russia.
  122. One-and-half million people protest for independence of Spanish autonomous region, China Daily.
  123. Catalonia warns of 'freedom' bid without economic deal, Business Recorder.
  124. Catalans march in push for autonomy, Independent Online (IOL).
  125. 1.5 million Catalans mass for independence in Barcelona, World News.
  126. Huge Barcelona rally demands secession from Spain, Australian Broadcasting Corporation (ABC).
  127. Independence demanded in Barcelona, Radio New Zealand.
  128. Catalans rally for independence from Spain, Al Jazeera.
  129. Economic crisis fuels Catalan desire to break away, Euronews.
  130. Spain's crisis fuels Catalan independence fervour, Reuters.
  131. Massive anti-tax protest in Spain's Catalonia, Associated Press.
  132. Catalans Clamor For Independence From Spain As Recession Chokes Region, International Business Times.